[tp not_in=”en,es”]

L’agost avança, tan ràpid que no el puc assaborir! És per això que em paro a escriure…
Va començar amb el Taller de Dansa Itinerant a Alta Muntanya, un taller amb tres dones basques i tres catalanes; fortes, creatives i generoses, que suaven feminitat amb el seu caminar i les seves danses. La Solana i Les Bordes de Tressó com a punts de refugi, i les muntanyes, aigua i bordes com a companyes de viatge. La tempesta més que espantar-les les acaronava amb el seu so i la seva llum. Poder pensareu que exagero!.
I tot seguit al Pla de Beret, a munt de Baqueira, tocant la borda en runes, l’herba i la pedra, amb el Montarto com a taló de fons. Després d’uns dies d’escolta neix “La Cabana i el cor petit”. Gràcies Bikimel, pel teu acompanyament i les teves cançons.
I avui, just acaba el taller de Reiki, amb la Montse Barrière, he vist les seves cares somrients quan s’acomiadaven, m’han semblat més lluminoses. I demà se que aprendrem molt de la Ma Antònia i l’Ulrich. Novament serem un grup de dones, aquest cop franceses i catalanes, disposades a conèixer més sobre el nostre cos i sobre nosaltres mateixes, segur que tindrem bones eines.
I de seguida arribaran les fantàstiques alumnes de Terrassa, amb les que mirarem d’aprendre alguna cosa més, i també de seguida, la Sheila i un gran grup de persones disposades a reptar a la verticalitat i a volar!
I tot volant arribarem a les Festes de Farrera i tot volant, ràpid, anirà passant l’agost, i no donarem a l’abast amb tan carbassó i tanta mongeta i haurem ballat, haurem après de la natura, la creativitat i el compartir.
I amb tot això, l’ermita continuarà estan allí present. Agost, setembre, octubre… qui sap quan les seves parets de pedra cansada deixaran de ballar per i amb nosaltres.

[/tp]