Fer un resum d’aquests darrers mesos no és fàcil. Han estat treballs i vivències que es solapen, algunes encara no tancades o que perduren, altres que han passat a ser més personals que professionals i tot plegat costa d’estructurar…

All the trees. Anna Rubio

Al setembre la segona residència a SERDE (Letònia), dins el marc Frontiers in Retreat, em permet continuar treballant en el projecte All the trees I met i Stairs and Water.  Es presenta el treball al Festival Applething i a l’Incubator de SERDE.

Al tornar a l’octubre, la tardor ja havia començat a engroguir el paisatge i entre grocs i marrons va esdevenir l’Aplec Saó  i la darrera intervenció de El Ressò de les Ermites, a l’ermita de Santa Maria de la Serra de Farrera. Va ser la darrera i més sentida, tenint en compte el vincle emocional amb l’ermita i el seu entorn. Vam comptar amb la preuada col·laboració de la Carola Ortiz (música i veu) i la xerrada de Josep Ma Mallarach, a qui admiro profundament. Aquí us en deixem el seu ressò a través de la seva poesia. Com a complement del treball es va mostrar  un vídeo realitzat junt amb Quelic Berga, per tal de transmetre el batec d’aquest espai d’una manera íntima i senzilla.

Elisenda Fontarnau

No sabem si tindrem la oportunitat de continuar amb aquest projecte, a mi m’agradaria.

I entre tot, precioses sessions a La Coma de Burg realitzades per Óscar Rodbag pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i la intervenció realitzada pel taller del fotògraf  Jordi Oliver amb l’ajut de la Tati.  Aquí en teniu una mostra.

I sense adonar-me’n ja era camí de Besisahar al Nepal, amb el propòsit de descobrir noves muntanyes i nous racons a peu.  Les imponents muntanyes, els rius, els pobles i la seva gent et fan pensar en el que hi ha en comú entre aquestes terres i la nostra i és bonic comprovar que malgrat la distància, malgrat les enormes diferències culturals, la terra ens apropa i ens fa part d’un mateix sentir. Canviant les ermites romàniques del Pirineu per les estupes budistes, els arbres a l’abast per arbres  immensos,  cims reals per muntanyes de cims de somni…

Amb el David Hita vam anar construint el camí i realitzant cada dia una parada en algun lloc que ens acollia per tal de ser explorat a través del moviment creatiu.

Permeteu-me mencionar només alguns llocs: Nache i el llac Dona, Ghyaru i el Pisang, Naar i el seus camps, Nyu i el seu temple.

[Et recordo, arbre

et recordo, temple

 et recordo, riu]

De tornada a Katmandú, passant per la Índia i d’aquí a Indonèsia, a la illa de Lombok, allà novament un preciós trekking, el del volcà Rinjani i, a la fi, el mar… No va haver-hi lloc pel moviment creatiu, però sí a les emocions i a la bellesa.

I el darrer destí, la meva estimada Java. És cert que a tot arreu i de tothom es pot aprendre, però deixeu-me dir que en aquest indret, especialment. La seva gent, la seva natura, els seus temples, el seu art i per sobre de tot, Suprapto Suryodarmo. Aquest any afiançant la convicció artística, la voluntat ritualística i d’amor a la natura del meu treball, com traduir-ho en moviment?, com això es transforma en “feina” personal quotidiana?

Aquí us en deixo algunes fotografies dels Festivals de Kediri,  Balai Branti i Suko temple. I per acabar gràcies Misbak per obrir-me una nova porta amb el Wind arp, aquest senzill utensili que dona veu al vent i a mi mateixa (confio en que en sentireu a parlar).

I tornem a ser a Farrera, mandrosa, incubant per tal de ser capaç de donar algun fruit a la primavera. De moment, ja tenim un primer brot, l’Sky and Swing per Setmana Santa. Continuarem movent-nos!